Des de fa uns anys, i arran de l’inici de l’última crisi de l’economia capitalista, estem vivint una època de regressió profunda en matèria de drets civils, laborals i socials. Avui ens enfrontem a una estratègia política de despossessió massiva de les classes populars i dels sectors més vulnerables de la població, els quals veiem reduïda a marxes forçades la nostra part en la distribució de la renda, per tal de transferir aquests recursos al capital financer, precisament, l’agent que ha estat el causant de la crisi (i que n’és, alhora, el beneficiari). Aquesta estratègia està afectant especialment les poblacions de l’Europa mediterrània i, per tant, també als treballadors i les treballadores de Catalunya, i del conjunt dels Països Catalans. Les conseqüències d’aquesta estratègia encapçalada per la “troika” que conformen la Comissió Europea, el Fons Monetari Internacional, i el Banc Central Europeu, amb la connivència necessària dels governs catalans i espanyols.
Tots els avenços en matèria de llibertats democràtiques, de drets laborals i de drets socials que hi ha hagut al llarg de la història han estat sempre una conseqüència de la lluita de classes. Han estat, en gran mesura, un seguit de concessions fetes amb comptagotes per les classes dominants per a apaivagar i mantenir a ratlla la força organitzada de les classes subalternes i garantir la continuïtat de l’ordre social capitalista. Tanmateix, i des de la nostra perspectiva, es tracta de conquestes, potser insuficients, però -al capdavall-, conquestes, les quals van ser assolides a costa de l’esforç i del sacrifici de molts lluitadors i lluitadores, i gràcies a les quals amplis sectors de la població han pogut gaudir fins fa ben poc d’un nivell de vida més digne del que van tenir aquells i aquelles que ens van precedir. És per aquest motiu que creiem que cal plantar cara i no restar indiferents davant el desmuntatge sistemàtic i premeditat del nostre règim de drets socials, la majoria dels quals estan reconeguts dins la Declaració Universal dels Drets Humans. I menys encara quan aquest s’està duent a terme per la via de les retallades pressupostàries, i en el marc d’un procés de conversió en deute públic del gegantí deute privat generat durant anys d’especulació.
Exigim fer marxa enrere en totes les retallades que ens afecten, en tots els àmbits: La sanitat, l’ensenyament i les pensions públiques, les prestacions de dependència, la cobertura d’ingressos de les persones aturades o en situació de vulnerabilitat, etcètera. Rebutgem la privatització de serveis públics, adreçada a fer negoci amb la nostra salut i amb les nostres vides. Rebutgem que se’ns condemni a l’empobriment per a poder salvar els bancs i el capital financer. Rebutgem que no es faci efectiu el drets a l’habitatge i que continuï el drama dels desnonaments. Rebutgem pagar un deute que no hem contribuït a generar i que no és nostre. Creiem necessari lluitar per a girar la truita d’aquesta dinàmica de retallades i patiment, i imposar els interessos de la majoria social al capital financer transnacional i als seus servidors polítics. Cal fer front, de manera col·lectiva, a un sistema que ens explota i ens escanya. No acceptem més pèrdues de drets, ni més retallades, ni més privatitzacions, ni més agressions a les nostres prestacions socials i condicions de treball.
Totes aquestes retallades mostren també com els poders públics estan delegant a “algú altre” el treball de cura de les persones, sense remunerar-lo. Aquest “algú”, acaben essent sempre les dones, les quals es veuen socialment forçades a assumir qualsevol tasca de cura dins la llar, responent al rol de gènere que se’ls ha assignat tradicionalment dins la societat patriarcal capitalista (els treballs domèstic i reproductiu). Cal posar de manifest l’estreta vinculació entre les retallades i el reforçament de la dominació patriarcal, i el fet que la crisi econòmica també condueix a un augment de la violència domèstica, o de la discriminació per raó de gènere dins l’àmbit laboral. Així mateix, la crisi política retalla el dret a decidir sobre el propi cos amb lleis que limiten l’accés a un avortament segur, lliure i gratuït.
Considerem que cal eradicar l’homofòbia i la transfòbia, i treballar per la llibertat d’opció sexual i d’identitat de gènere. La lluita per l’alliberament lèsbic, gai, trans i intersexual és cabdal per a construir una societat no patriarcal.
Per altra banda, veiem també com s’ha especulat amb el territori i es segueixen posant els recursos naturals al servei de l’economia i per a l’obteniment de beneficis per part del capital, com poden ser el Karting de Llinars, el 4rt Cinturó o el Golf de Villalba. A la vegada, que la sobirania alimentària i energètica s’ha cedit a grans corporacions en detriment dels petits productors i el comerç de proximitat. La lluita per la terra també és la lluita pel dret a una vida digna.
Els mateixos governs que apliquen aquestes polítiques reprimeixen amb duresa els qui protestem per les retallades dels nostres drets, utilitzen la legalitat com a arma d’atac invocant la sagrada i intocable Constitució, i ataquen drets tan fonamentals com el dret a decidir del nostre poble. Es mantenen presoners polítics, es criminalitza i reprimeix els sectors joves i els moviments socials que lluiten per la justícia.
Darrere de l’ofensiva que estem patint a tots els nivells predomina una determinada ideologia: La d’establir una societat per a rics i una altra per a pobres, en la qual uns tenen el capital suficient per a comprar mà d’obra a preu sempre rendible per als seus interessos i, per tant, poden accedir a la provisió privada de serveis bàsics, mentre uns altres només compten amb la seva força de treball per a sobreviure. És per aquest motiu que la lluita contra les privatitzacions i les retallades, així com la lluita per la millora dels drets dels treballadors i les treballadores, tant en el sector privat com en el sector públic, són només una part de la lluita global contra aquest sistema d’explotació capitalista.
Només la coordinació de les diferents lluites sectorials, i la implicació en elles d’una part majoritària de la població, podrà frenar i revertir el procés en curs de mercantilització i desmantellament dels sistemes públics de protecció social.
Considerem, doncs, que hem de passar a una fase d’acumulació de forces des de la societat civil, amb l’objectiu no només de mantenir els drets que s’havien aconseguit, sinó de desemmascarar aquest sistema pervers que fomenta les desigualtats i l’explotació de classe. Cal superar l’actual règim de drets socials, però en un sentit totalment oposat al camí que actualment ens volen fer recórrer. Superar-lo mitjançant l’extensió, universalització, democratització i autogestió dels drets socials, en una perspectiva igualitària.
En definitiva, volem viure i conviure en una societat basada en la solidaritat entre els pobles; on els treballadors recuperin el seu orgull de classe treballadora i amb un model productiu que tendeixi al decreixement i que respecti les persones i el medi ambient; on els nostres recursos econòmics reverteixin en el benestar de tothom i no vagin en contra; on puguem exercir el dret a decidir en llibertat, i on la corrupció sigui eradicada.
Volem i desitgem que les nostres veus siguin garants d’un futur sense classes dominants ni dominades, de la llibertat i de la justícia social, del futur dels nostres fills, filles, nets i netes, per tal que puguin créixer forts, lliures i solidaris. I això no serà possible si no ens unim, lluitem i defensem el que és nostre… perquè la lluita és l’únic camí.
